 |
| TESSA CALDERS i El President de RC El PRAT |
Tessa Calders, professora de llengua hebrea de la Universitat de
Barcelona, ens va acompanyar dimarts 20 de novembre a la seu del Rotary Club El
Prat. Després d’un agradable sopar ens va aproximar a la vida familiar i l’obra
literària del seu pare, Pere Calders, periodista, dibuixant, gran amant de la
fotografia i un dels contistes catalans més il·lustres de tots els temps de qui,
aquest any 2012, es commemora el centenari del seu naixement.
Barcelona, ens va acompanyar dimarts 20 de novembre a la seu del Rotary Club El
Prat. Després d’un agradable sopar ens va aproximar a la vida familiar i l’obra
literària del seu pare, Pere Calders, periodista, dibuixant, gran amant de la
fotografia i un dels contistes catalans més il·lustres de tots els temps de qui,
aquest any 2012, es commemora el centenari del seu naixement.
La conferenciant va il·lustrar la seva exposició
amb imatges de l’escriptor i la seva família, i també va acompanyar-la de
cançons populars mexicanes que s’escoltaven a casa seva, al Barri de Polanco de
Ciutat de Mèxic. Amb unes lletres colpidores, aquestes cançons reflecteixen la quotidianitat
d’aquest país que, sens dubte, va influir a l’hora de crear alguns dels
personatges dels seus contes.
amb imatges de l’escriptor i la seva família, i també va acompanyar-la de
cançons populars mexicanes que s’escoltaven a casa seva, al Barri de Polanco de
Ciutat de Mèxic. Amb unes lletres colpidores, aquestes cançons reflecteixen la quotidianitat
d’aquest país que, sens dubte, va influir a l’hora de crear alguns dels
personatges dels seus contes.
A Mèxic, Pere Calders es va casar amb la Rosa Artís i van tenir tres
fills. Sense deixar d’aprofundir en les seves facetes de contista i novel·lista,
va treballar com a dibuixant i editor. Durant el seu exili mexicà va poder
seguir publicant la seva obra de ficció a Barcelona, reunida en el recull de
contes Crònica de la veritat oculta. A
més, mantenia una bona relació amb els cercles intel·lectuals i socials dels
catalans exiliats. Entre ells destacava el cunyat de Calders, l’escriptor Avel·lí Artís “Tísner”, amb
qui va disputar partides d’escacs que cridaven l’atenció de tots els qui eren presents,
i no pas pel joc que desplegaven, sinó per l’espectacle que tots dos oferien.
fills. Sense deixar d’aprofundir en les seves facetes de contista i novel·lista,
va treballar com a dibuixant i editor. Durant el seu exili mexicà va poder
seguir publicant la seva obra de ficció a Barcelona, reunida en el recull de
contes Crònica de la veritat oculta. A
més, mantenia una bona relació amb els cercles intel·lectuals i socials dels
catalans exiliats. Entre ells destacava el cunyat de Calders, l’escriptor Avel·lí Artís “Tísner”, amb
qui va disputar partides d’escacs que cridaven l’atenció de tots els qui eren presents,
i no pas pel joc que desplegaven, sinó per l’espectacle que tots dos oferien.
Després de vint-i-tres anys d’exili a Mèxic, l’any
1962 va tornar a Catalunya i va fixar temporalment la seva residència a Sant
Cugat. Va continuar publicant llibres i col·laborant en revistes i diaris, assolint
un èxit popular important l’any 1978 quan el grup de teatre Dagoll Dagom va
escenificar alguns dels seus contes amb l’obra Antaviana.
1962 va tornar a Catalunya i va fixar temporalment la seva residència a Sant
Cugat. Va continuar publicant llibres i col·laborant en revistes i diaris, assolint
un èxit popular important l’any 1978 quan el grup de teatre Dagoll Dagom va
escenificar alguns dels seus contes amb l’obra Antaviana.
Va morir a Barcelona
el 21 de juliol de 1994 i les seves cendres reposen, juntament amb les de la
seva esposa Rosa Artís, en el monument erigit en homenatge seu al Passeig Marítim
de Llançà.
el 21 de juliol de 1994 i les seves cendres reposen, juntament amb les de la
seva esposa Rosa Artís, en el monument erigit en homenatge seu al Passeig Marítim
de Llançà.
