advocats. El nostre company rotary en Pere Azuara dissertà sobre les pel·lícules
d’advocats tot centrant la temàtica de la conferència en tres obres
cinematogràfiques que ell considera els clàssics de la filmografia judicial:
“Testigo de cargo” (Willy Wilder), “Doce hombres sin piedad” (Sidney Lumet) i
“Matar un ruiseñor” (Robert Mulligan), la seva preferida, ens digué; i a les
que hi va afegir “Anatomia d’un asesinato” Otto Preminger), i alguna altra mes recent
com “Acción Civil”, amb John Travolta com a estrella i , sobre tot, “Veridicto
final”, també del mestre Lumet i amb un Paul Newman excel·lent.
La dissecció dels citats tres clàssics ens porta (com en quasi
totes les de la mateixa temàtica) a reconèixer, segons el company Azuara, dos
protagonistes clars; l’advocat defensor, normalment el protagonista principal;
i el fiscal, normalment un personatge esquerp i antipàtic. El conferenciant,
però, ressaltà la figura d’un tercer protagonista, sempre allà en el rerefons,
que no es un altre que el Jurat, tot i que, com va dir, a la pel·lícula “Doce
hombres sin piedad”, la institució del Jurat es el protagonista principal, com
ho es el principi de la presumpció d’innocència.
Desprès de fer una molt breu referència a la historia i modalitats de la institució del Jurat, en Pere entrà de debò en l’anàlisi de les pel·lícules proposades, no tant des d’el punt de vista estrictament cinematogràfic, sinó, sobre tot, per allò que fa al seu contingut social, de defensa de la figura de l’advocat individualista compromès, fins a les darreres conseqüències, en la defensa d’allò que considera just, de les llibertats individuals i dels drets fonamentals de la persona, visió aquesta especialment palesa, segons el conferenciant, en “Matar un ruiseñor”
personatges i de l’ànima humana, de les seves virtuts i dels seus vicis,
factors aquests que li serví al conferenciant per fer una translació cap a
quatre obres mestres del teatre universal, els quatre grans drames de
Shakespeare. D’aquesta manera en Pere va fer un enfoc del dubte hanleïta cap a
“Doce hombres sin piedad”; de l’amor filial de les filles del Rei Lear cap a
“Matar un ruiseñor”; i l’ambició del matrimoni Macbeth amb la parella Tirone
Power/Marlene Dietrich de “Testigo de cargo”. L’amor idealitzat de “Romeo y
Julieta” no té cabuda, segons en Pere, en el mon dels afers judicials.
